Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat
El retrat que es mostra està fet a llapís sense mirar el paper. La realització ha sigut divertida. He fet varis retrats intentant que els elements que composen la cara estiguessin en una situació més real, però no ho he aconseguit. I finalment m’ha semblat que l’opció que ús mostro ha sigut la més acertada, i no precisament perquè els elements estiguin millor situats, si no perquè s’intueix una expressió de desconcert i dubte, que justament són els sentiments que tenia mentre dibuixava, ja que desconeixia el resultat del que estava fent.
El resultat m’ha semblat molt representatiu per a mostrar el moment i els sentiments a l’hora de fer aquest exercici. Ha sigut na manera interessant d’experimentar amb el dibuix que no havia provat mai.
Debat1el Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Alba,
La proposta d’autoretrat que em mostres és pròpia de quan dibuixes sense mirar el paper, i el més normal és una proposta com la que presentes, desencaixat i sense cap mena de proporció. Molt verídica i pròpia del dibuix. Gràcies per presentar-la! Estaria bé haver complementat aquesta proposta amb d’altres com amb línia continua, sense aixecar el llapis del paper i una altra més lliure i introduint el color, per veure les diferències entre totes tres propostes, llàstima! Tot i així et dono les gràcies per haver aportat aquest gra de sorra en aquesta Flash 1,
Salutacions,
Olga