Publicat per

Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

Publicat per

Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

El retrat que es mostra està fet a llapís sense mirar el paper. La realització ha sigut divertida. He fet varis retrats…
El retrat que es mostra està fet a llapís sense mirar el paper. La realització ha sigut divertida. He…

El retrat que es mostra està fet a llapís sense mirar el paper. La realització ha sigut divertida. He fet varis retrats intentant que els elements que composen la cara estiguessin en una situació més real, però no ho he aconseguit. I finalment m’ha semblat que l’opció que ús mostro ha sigut la més acertada, i no precisament perquè els elements estiguin millor situats, si no perquè s’intueix una expressió de desconcert i dubte, que justament són els sentiments que tenia mentre dibuixava, ja que desconeixia el resultat del que estava fent.

El resultat m’ha semblat molt representatiu per a mostrar el moment i els sentiments a l’hora de fer aquest exercici. Ha sigut na manera interessant d’experimentar amb el dibuix que no havia provat mai.

Debat1el Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Alba,

    La proposta d’autoretrat que em mostres és pròpia de quan dibuixes sense mirar el paper, i el més normal és una proposta com la que presentes, desencaixat i sense cap mena de proporció. Molt verídica i pròpia del dibuix. Gràcies per presentar-la! Estaria bé haver complementat aquesta proposta amb d’altres com amb línia continua, sense aixecar el llapis del paper i una altra més lliure i introduint el color, per veure les diferències entre totes tres propostes, llàstima! Tot i així et dono les gràcies per haver aportat aquest gra de sorra en aquesta Flash 1,

     

    Salutacions,

     

    Olga

Publicat per

Flash 1- La consciència de mirarn-nos: l’autorretrat

Publicat per

Flash 1- La consciència de mirarn-nos: l’autorretrat

Hola! El meu nom és Aïna, soc de l’alt Empordà i tinc vint-i-cinc anys. El meu cabell, és de color castany i tinc els…
Hola! El meu nom és Aïna, soc de l’alt Empordà i tinc vint-i-cinc anys. El meu cabell, és de color castany…

Autorretrat

Hola!

El meu nom és Aïna, soc de l’alt Empordà i tinc vint-i-cinc anys. El meu cabell, és de color castany i tinc els ulls de color mel amb alguns reflexos verds. La meva cara és de forma ovalada/rodona i tinc uns ulls bastant grans, els meus llavis són molsuts i sempre estan rosats.

La meva experiència ha començat realitzant un dibuix lineal amb la mà esquerra el qual he repetit diverses vegades. El resultat, no te’l traç que m’agradaria, que serien línies precises i fines per contrari he acabat fent traços molt més gruixuts del que faig habitualment simplement per intentar controlar la línia recta.

Les meves intencions a l’hora de la modificació han sigut diverses. Primerament he volgut mostrar el caos (el cabell) que moltes vegades el porto despentinat perquè és una teranyina de rissos incontrolables, però a partir del control de les línies.

En segon lloc, m’he pintat de blau. Això ho he fet perquè en el moment actual em trobo en un estat mental una mica fràgil per motius personals i he aplicat l’expressió anglesa “I’m feeling blue”, m’he representat amb els ulls tancats, ja que la mirada és el reflex de l’ànima i ara mateix no la vull mostrar fins que es recuperi.

Debat5el Flash 1- La consciència de mirarn-nos: l’autorretrat

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Aïna,

     

    M’agrada que amb els teus dibuixos m’expliquis com ets, per així facilitar-me la tasca de saber ben bé a qui estic mirant i avaluant, t’ho agraeixo enormement que em facilitis aquesta tasca. Gràcies!

    Comentar-te que observo que ets una persona autoexigent, et preocupes de la meticulació del traç, la simetria, la composició, els volums i el color en totes dues propostes, això demostra una gran rigidesa i a la vegada sensibilitat estètica i funcional per la teva part. Et felicito! Veig que son dos treballs meticulosos amb puresa de les línies i les formes, el que t’ha conduit cert temps a encaixar el rostre i proporcionar amb meticulositat el detall. El resultat és extraordinari, et felicito! Espero que segueixis així!

    Gràcies per les teves aportacions a aquesta Flash 1,

    Salutacions,

    Olga

    1. Aïna Gómez Novés says:

      Moltes gràcies, Olga!

      A vegades les meves exigències em porten al límit, però també són les quals al finalitzar l’obra me’n fan sentir orgullosa.

      Gràcies de nou pel comentari.

  2. Elena Ortiz Bagan says:

    Bones Aïna,

    Abans que res, voldria deixar clar que no  tinc molts coneixements técnics sobre dibuix, però penso que t’ha quedat molt bé l’autoretrat. M’agrada molt l’ús que has fet dels colors per tal de transmetre el teu estat d’ànim. Trobo que és una manera molt interessant alhora que visual, per expressar el que una persona sent. Pot ser m’anime a pintar una mica el meu autoretrat també, ja que encara no el tinc acabat.

    D’altra banda, no havia escoltat mai l’expressió anglesa “I’m feeling blue” però és molt sugerent. Una forta abraçada i que et milloren les coses.

    Salutacions,

    Elena

    1. Aïna Gómez Novés says:

      Moltes gràcies, Elena, me n’alegro que t’agradin i espero que t’animin realment a realitzar els teus sense por. Per a mi expressar com em sento en ell moment el que pinto és vital, trobo que ajuda a fer front als problemes.

      Les coses a poc a poc van millorant moltes gràcies.

  3. Olga Marugan Oliva says:

    Com m’agarada que us feu comentaris entre vosaltres, el feedback en terreny artístic és molt important!

    Agraeixo molt la teva valentia Elena, el que dius és molt encertat i demostres que tens sensibilitat i percepció pel dibuix!

    Una abraçada a les dues,

    Olga

Publicat per

Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

Publicat per

Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

Hola a tots/tes Sóc Robert Sánchez un apassionat del traç incomprès que molts anomenem art, que viu a Barberà del Vallès. Professionalment…
Hola a tots/tes Sóc Robert Sánchez un apassionat del traç incomprès que molts anomenem art, que viu a Barberà…

Hola a tots/tes

Sóc Robert Sánchez un apassionat del traç incomprès que molts anomenem art, que viu a Barberà del Vallès. Professionalment sóc preimpressor i impressor gràfic. Personalment la meva experiència amb el dibuix està basada en un autoaprenentatge de molts anys seguint la pauta de millora constant i inconformisme en direcció daconseguir una perfecció en lexpressió. Dibuix de tot (paisatges, retrats, objectes…etc), però pertanyo a aquest col·lectiu que admira el còmic i el manga.

La intenció que hi ha darrera de les meves representacions. Es un exjercici de alliberament i expressió com no ho habia fet fins ara. M’ha agradat molt el repte de dibuixar amb la mà oposada a la que sempre fem servir, i he gaudit com un nen…de veritat, tenia un somriure a la cara, cada vegada que em mirava al mirall i movia la meva mà molt maldestre. Així que, us puc dir que a cada line torta i molt desproporcionada he intentat plasmar aquesta diversió que he sentit i que el dia a dia et fa oblidar.

Al Autoretrat 1 he fet un autoretrat més divertit i una mica caricaturitzat fent servir una petita base de una esfera i un parell de traços per “centrar” una mica l’angle del cap i he començat a dibuixar amb un color verd finalitzant tot amb una signatura molt torta i divertida. la sel.lecció del color verd simplement va ser per recordar l’esperança.

Al Autoretrat 2 he fet un retrat més “realiste” fent servir un llapis i desprès un rotulador per destacar alguns traços, aqui he deixat anar la mà sense guies i he intentat fer un retrat més serios i fidel del que veia. Per altre banda he fet com interbenció  creativa línes tortes al voltant del cap com a mena de fons caótic com una mena de simbolisme de que encara que darrera nostre pot ser que tenim un desastre caótic sempre podem expresar-nos amb les petites línies que ens fan ser qui som.

Debat1el Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Robert,

    Els teus dos autoretrats mostren una direccionalitat i anàlisi dialògic de traços enèrgics, expressius amb força i contundència. La proposta d’autoretrat 1, has escollit el color verd, un color que no és fàcil d’ubicar en un rostre però amb línies enèrgiques i dinàmiques traces un rostre de tendència il·lustrativa per exempció d’ombres i relleus propis que conflueixen la llum i les ombres. En la teva proposta d’autoretrat 2 tot i haver deixat anar més la mà el resultat és més fidel i expressiu que el primer, alhora que també el color i la tècnica emprada acompanyen més el resultat.
    Totes dues propostes son prou bones amb tendències il·lustratives i narratives que reconfiguren un espai del rostre amb caràcter i direccionalitat.

    Et responc el mateix que t’he escrit al fòrum.

    Segueix innovant i expressan-te amb aquestes bones propostes!

    Salutacions,

    Olga