Per al primer dibuix he triat una imatge extreta d’una pàgina web d’interiorisme (https://www.revistainteriores.es/espacios/como-entender-casa-transformarla-hogar-deseas_55514) on es pot observar una sala d’estar amb un sol punt de fuga centrat en la imatge, donant així una sensació de profunditat.
Per a la segona imatge, he triat la façana del Centre Pompidou de Málaga. És una imatge extreta d’internet (https://www.getyourguide.es/centre-pompidou-malaga-l10244/malaga-entrada-al-centro-pompidou-de-malaga-t211791/).
En un principi pensava que només tenia dos punts de fuga, però com es pot veure en la segona imatge, es poden observat que les línies verticals no són paral·leles entre elles, per tant, tot i que en un punt molt llunyà aquestes s’acabaran trobant en un tercer punt de fuga.
Per al tercer dibuix, he triat la vista des de la meva habitació. Se que per la fotografia pot semblar que es tracta de dues parets rectes que conflueixen en una paret normal, però no és el cas, a més les rajoles enganyen ja que no estan posades de manera paral·lela a la paret que esta recta. Es tracta d’una paret recta que te els punts de fuga de color rosa, i una de obliqua on es poden veure els punts de fuga de color verd. Per tant tenint en conte que les transversals són paral·leles, es podria afirmar que es poden trobar dos punts de fuga (però no n’estic gaire segura).
Debat1el Flash 3: La consciència d’entendre l’espai
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
He volgut representar l’estrès que suposa arribar al límit d’una hora concreta (una entrega, el final de l’hora del pati…)
En aquesta imatge he volgut emmarcar el límit amb les seves pròpies lletres formant així un lloc segur per a les lletres internes.
En un primer moment he fet la primera imatge i tot seguit m’ha sorgit la segona. Es tracta d’un límit que ens ajuda a evolucionar, quan ensenyem als nens a escriure han de veure molt clar quines lletres són llargues i quines no, i això ho fem amb unes pautes que ens marquen els límits.
Amb aquesta imatge he volgut representar el que passa actualment als patis de les escoles. Hi ha uns límits imaginaris marcats al terra per mantenir els grups bombolla de la pandèmia, es pot veure com la pilota està fora del límit del seu pati i les petjades d’un nen que quan arriba a aquest es para i no pot passar, i per tant es queda sense pilota.
Amb aquest dibuix he volgut representar la paraula límit, sense més, de fet, crec que és la que representa millor aquesta paraula. La mateixa paraula fa de límit entre dues situacions molt diferents, el color i el blanc i el límit com a frontera entre aquests dos móns.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Anna,
La primera imatge triada d’una web d’interiorisme comentar-te que tot i que és una imatge bonica i idònia per la proposta demanada tot i ser d’un punt de fuga central, no has estat molt encertada en la tria de foto, perquè el sofà col·locat estratègicament i fotogràficament treu l’efecte de profunditat a la imatge que és primordial en la perspectiva, tal i com és les dimensions del terra, del sostre o cel i l’amplada horitzontal, aquests elements són imprescindibles en perspectiva per donar efecte de profunditat, però t’haig de dir, que la teva proposta de fugues ha estat ben elaborada perquè a partir del quadrat pots construir quasi totes les demés formes en perspectiva en horitzontal, perpendicular que passen pel mateix punt d’intersecció mig, lña línia d’horitzó (LH) no (PF) punt de fuga que has escrit. És important saber que el punt que nosaltres determinem és la nostra visió central del dibuix (LH) i a partir d’aquesta elaborem les fugues (PF1, PF2…). Alerta amb aquest error! Cal repasar-ho!
En l’edifici de colors triats de la segona imatge, et cal primer situar sempre, tot i el domini de les línies i fugues verticals, la LH, que s’estableix normalment al centre i a través de la delimitació d’una línia hortzontal al centre que ens ajuda de guia per a fer les diagonals de les fugues. En aquest cas, l’edifici té forma de paral·lelopípede i estableix una línia de mesures que toca el vèrtex vertical més pròxim i després projectes les unitats o PF sobre la línia de la base. Les diagonals dels plans horitzontals tenen les seves fugues en l’horitzó d’aquests plans, que has representat adequadament. Et recomano però, que les fugues les acabis fins el final, no només fins a on delimita l’edifici. Això a ajuda a visualitzar i ampliar la visió a l’espectador.
La tercera proposta, no l’has entesa Anna, la pràctica consistia en intervenir sobre una superfície transparent i dibuixar a través d’ella, i jo el que veig és un dibuix que no aprecio res, només les fugues en color rosa i verd, però no un dibuix utilitzant l’espai del vidre com a suport. Aquesta proposta t’aconsello que o bé la repeteixis, o bé la practiquis dibuixant les fugues del pati a través de cordes de sabates, d’espart o del que tinguis, que aquest mètode ajuda a entendre millor la col·locació de les fugues. No puc dir-te res més al respecte, perquè la proposta dibuixada no la veig.
Et recomano que visionis materials i recursos de la UOC, com el ja mencionat vídeo del company Massimo Cova explicant la perspectiva o d’altres que trobis a llibres, internet. I sobretot has d’entendre la diferència entre línia d’horitzó, punts de fuga, intersecció, plans mitjos longitudinals, etc. conceptes bàsics que formen part del llenguatge tècnic de la perspectiva, per a què quan ho dibuixis no confonguis conceptes.
Ànims!
Olga