Una vegada escoltada la cançó, buscada la lletra i traduïda i llegint la història que la motivava, vaig intentar fer una mena de ruta fins a l’idea que volia transmetre.

Les paraules clau serien Guerra sense llàgrimes. Sota el meu parer una guerra no pot tenir llàgrimes si no saps el que estàs fent ni a qui estàs fent mal.

Basat-me en aquesta idea, la meva il·lustració seran un seguit de nens al voltant d’un arbre (com diu la cançó) que estan jugant, però realment no saben el què tenen entre mans (armes) ni el mal que poden fer. Cada nen representa a un dels països, per tant es veurà reflexat en la roba que portaran, com es podia veure en els jocs sense fronteres que es celebraven. El dibuix està incomplet. Hi falten algunes coses, com el fons i altres detalls.

Pel que fa a la paraula frontera, he intentat trobar la major quantitat de significats d’aquesta i he marcat amb unes ratlletes vermelles aquells conceptes que trobo més importants i significatius per a la societat, i que m’inspiren més a l’hora de fer una poesia visual.