Publicat per

Flash 3: La consciència d’entendre l’espai

Flash 3: La consciència d’entendre l’espai
Publicat per

Flash 3: La consciència d’entendre l’espai

Per al primer dibuix he triat una imatge extreta d’una pàgina web d’interiorisme (https://www.revistainteriores.es/espacios/como-entender-casa-transformarla-hogar-deseas_55514) on es pot observar una sala d’estar amb…
Per al primer dibuix he triat una imatge extreta d’una pàgina web d’interiorisme (https://www.revistainteriores.es/espacios/como-entender-casa-transformarla-hogar-deseas_55514) on es pot observar una…

Per al primer dibuix he triat una imatge extreta d’una pàgina web d’interiorisme (https://www.revistainteriores.es/espacios/como-entender-casa-transformarla-hogar-deseas_55514) on es pot observar una sala d’estar amb un sol punt de fuga centrat en la imatge, donant així una sensació de profunditat.

     

 

Per a la segona imatge, he triat la façana del Centre Pompidou de Málaga. És una imatge extreta d’internet (https://www.getyourguide.es/centre-pompidou-malaga-l10244/malaga-entrada-al-centro-pompidou-de-malaga-t211791/).

En un principi pensava que només tenia dos punts de fuga, però com es pot veure en la segona imatge, es poden observat que les línies verticals no són paral·leles entre elles, per tant, tot i que en un punt molt llunyà aquestes s’acabaran trobant en un tercer punt de fuga.

     

 

Per al tercer dibuix, he triat la vista des de la meva habitació. Se que per la fotografia pot semblar que es tracta de dues parets rectes que conflueixen en una paret normal, però no és el cas, a més les rajoles enganyen ja que no estan posades de manera paral·lela a la paret que esta recta. Es tracta d’una paret recta que te els punts de fuga de color rosa, i una de obliqua on es poden veure els punts de fuga de color verd. Per tant tenint en conte que les transversals són paral·leles, es podria afirmar que es poden trobar dos punts de fuga (però no n’estic gaire segura).

     

Debat1el Flash 3: La consciència d’entendre l’espai

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Anna,

    La primera imatge triada d’una web d’interiorisme comentar-te que tot i que és una imatge bonica i idònia per la proposta demanada tot i ser d’un punt de fuga central, no has estat molt encertada en la tria de foto, perquè el sofà col·locat estratègicament i fotogràficament treu l’efecte de profunditat a la imatge que és primordial en la perspectiva, tal i com és les dimensions del terra, del sostre o cel i l’amplada horitzontal, aquests elements són imprescindibles en perspectiva per donar efecte de profunditat, però t’haig de dir, que la teva proposta de fugues ha estat ben elaborada perquè a partir del quadrat pots construir quasi totes les demés formes en perspectiva en horitzontal, perpendicular que passen pel mateix punt d’intersecció mig, lña línia d’horitzó (LH) no (PF) punt de fuga que has escrit. És important saber que el punt que nosaltres determinem és la nostra visió central del dibuix (LH) i a partir d’aquesta elaborem les fugues (PF1, PF2…). Alerta amb aquest error! Cal repasar-ho!

    En l’edifici de colors triats de la segona imatge, et cal primer situar sempre, tot i el domini de les línies i fugues verticals, la LH, que s’estableix normalment al centre i a través de la delimitació d’una línia hortzontal al centre que ens ajuda de guia per a fer les diagonals de les fugues. En aquest cas, l’edifici té forma de paral·lelopípede i estableix una línia de mesures que toca el vèrtex vertical més pròxim i després projectes les unitats o PF sobre la línia de la base. Les diagonals dels plans horitzontals tenen les seves fugues en l’horitzó d’aquests plans, que has representat adequadament. Et recomano però, que les fugues les acabis fins el final, no només fins a on delimita l’edifici. Això a ajuda a visualitzar i ampliar la visió a l’espectador.

    La tercera proposta, no l’has entesa Anna, la pràctica consistia en intervenir sobre una superfície transparent i dibuixar a través d’ella, i jo el que veig és un dibuix que no aprecio res, només les fugues en color rosa i verd, però no un dibuix utilitzant l’espai del vidre com a suport. Aquesta proposta t’aconsello que o bé la repeteixis, o bé la practiquis dibuixant les fugues del pati a través de cordes de sabates, d’espart o del que tinguis, que aquest mètode ajuda a entendre millor la col·locació de les fugues. No puc dir-te res més al respecte, perquè la proposta dibuixada no la veig.

    Et recomano que visionis materials i recursos de la UOC, com el ja mencionat vídeo del company Massimo Cova explicant la perspectiva o d’altres que trobis a llibres, internet. I sobretot has d’entendre la diferència entre línia d’horitzó, punts de fuga, intersecció, plans mitjos longitudinals, etc. conceptes bàsics que formen part del llenguatge tècnic de la perspectiva, per a què quan ho dibuixis no confonguis conceptes.

    Ànims!

    Olga

     

     

Publicat per

PAC 2: Dibuixar per explicar

PAC 2: Dibuixar per explicar
Publicat per

PAC 2: Dibuixar per explicar

Una vegada escoltada la cançó, buscada la lletra i traduïda i llegint la història que la motivava, vaig intentar fer una mena…
Una vegada escoltada la cançó, buscada la lletra i traduïda i llegint la història que la motivava, vaig intentar…

Una vegada escoltada la cançó, buscada la lletra i traduïda i llegint la història que la motivava, vaig intentar fer una mena de ruta fins a l’idea que volia transmetre.

Les paraules clau serien Guerra sense llàgrimes. Sota el meu parer una guerra no pot tenir llàgrimes si no saps el que estàs fent ni a qui estàs fent mal.

Basat-me en aquesta idea, la meva il·lustració seran un seguit de nens al voltant d’un arbre (com diu la cançó) que estan jugant, però realment no saben el què tenen entre mans (armes) ni el mal que poden fer. Cada nen representa a un dels països, per tant es veurà reflexat en la roba que portaran, com es podia veure en els jocs sense fronteres que es celebraven. El dibuix està incomplet. Hi falten algunes coses, com el fons i altres detalls.

Pel que fa a la paraula frontera, he intentat trobar la major quantitat de significats d’aquesta i he marcat amb unes ratlletes vermelles aquells conceptes que trobo més importants i significatius per a la societat, i que m’inspiren més a l’hora de fer una poesia visual.

Debat1el PAC 2: Dibuixar per explicar

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Anna,

    Comentar-te que has enviat la proposta per ser avaluada i com a final i et manca la meitat del treball. T’explico, en totes dues propostes: la frontera i la cançó a part dels seus diagrames corresponents han d’haver-hi una interrelació entre els mapes conceptuals/diagrames/poesies visuals presentats (per cert, tots dos impecables i d’excel·lent presentació i relació tots dos) amb un dibuix final que els representi, és a dir, el total dels treballs en són quatre: els dos diagrames més els dibuixos corresponents de cada proposta. De moment et puntuo amb una nota, que aquesta pot ser millorada més endavant i dins del plaç si m’entregues la mitja part del treball que et manca.

    Salutacions cordials,

    Olga

Publicat per

Flash 2: Dibuixar amb paraules

Flash 2: Dibuixar amb paraules
Publicat per

Flash 2: Dibuixar amb paraules

La paraula límit pot representar moltes coses, i no sempre han de ser bones o dolentes. Crec que hi ha límits bons…
La paraula límit pot representar moltes coses, i no sempre han de ser bones o dolentes. Crec que hi…

La paraula límit pot representar moltes coses, i no sempre han de ser bones o dolentes. Crec que hi ha límits bons i alguns que ens hem de saltar per que les coses millorin. Algun límits ens estressen, d’altres ens marquen aquelles pautes per poder avançar i fins i tot hi ha límits que ens haurien de fer reflexionar o que ens serveixen per estar protegits.

Les meves representacions volen intentar expressar aquest tipus de límits diferents, però crec que tots van marcats per la meva professió actual (mestra de primària).

He volgut representar l’estrès que suposa arribar al límit d’una hora concreta (una entrega, el final de l’hora del pati…)

En aquesta imatge he volgut emmarcar el límit amb les seves pròpies lletres formant així un lloc segur per a les lletres internes.

En un primer moment he fet la primera imatge i tot seguit m’ha sorgit la segona. Es tracta d’un límit que ens ajuda a evolucionar, quan ensenyem als nens a escriure han de veure molt clar quines lletres són llargues i quines no, i això ho fem amb unes pautes que ens marquen els límits.

Amb aquesta imatge he volgut representar el que passa actualment als patis de les escoles. Hi ha uns límits imaginaris marcats al terra per mantenir els grups bombolla de la pandèmia, es pot veure com la pilota està fora del límit del seu pati i les petjades d’un nen que quan arriba a aquest es para i no pot passar, i per tant es queda sense pilota.

Amb aquest dibuix he volgut representar la paraula límit, sense més, de fet, crec que és la que representa millor aquesta paraula. La mateixa paraula fa de límit entre dues situacions molt diferents, el color i el blanc i el límit com a frontera entre aquests dos móns.

Debat1el Flash 2: Dibuixar amb paraules

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Anna,

    Les teves propostes van molt enfocades a la teva feina, com bé dius i com bé s’expressen. Hi ha un predomini del color, de la forma, del dinamisme, de l’objectivitat, de la realitat que ens fan sentir les emocions preecistents a l’espectador. Les teves idees son expressen emocions, com els infants i per això a l’observar-les és com veure una obra teatral o una pel·lícula, perquè fas que ens sentim identificats amb les idees i reflexions que emet la parula límit. Representacions d’aquesta índole ens agrada veure-les a l’espectador, perquè és com una obra d’art, et sents o no identificat. En el meu cas, les teves propostes m’han fet sentir identificada. L’enhorabona per aquesta explosió d’idees, colors i creativitat.

    Segueix com fins ara!

    Salutacions,

    Olga