La paraula límit pot representar moltes coses, i no sempre han de ser bones o dolentes. Crec que hi ha límits bons i alguns que ens hem de saltar per que les coses millorin. Algun límits ens estressen, d’altres ens marquen aquelles pautes per poder avançar i fins i tot hi ha límits que ens haurien de fer reflexionar o que ens serveixen per estar protegits.
Les meves representacions volen intentar expressar aquest tipus de límits diferents, però crec que tots van marcats per la meva professió actual (mestra de primària).
He volgut representar l’estrès que suposa arribar al límit d’una hora concreta (una entrega, el final de l’hora del pati…)
En aquesta imatge he volgut emmarcar el límit amb les seves pròpies lletres formant així un lloc segur per a les lletres internes.
En un primer moment he fet la primera imatge i tot seguit m’ha sorgit la segona. Es tracta d’un límit que ens ajuda a evolucionar, quan ensenyem als nens a escriure han de veure molt clar quines lletres són llargues i quines no, i això ho fem amb unes pautes que ens marquen els límits.
Amb aquesta imatge he volgut representar el que passa actualment als patis de les escoles. Hi ha uns límits imaginaris marcats al terra per mantenir els grups bombolla de la pandèmia, es pot veure com la pilota està fora del límit del seu pati i les petjades d’un nen que quan arriba a aquest es para i no pot passar, i per tant es queda sense pilota.
Amb aquest dibuix he volgut representar la paraula límit, sense més, de fet, crec que és la que representa millor aquesta paraula. La mateixa paraula fa de límit entre dues situacions molt diferents, el color i el blanc i el límit com a frontera entre aquests dos móns.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Anna,
Les teves propostes van molt enfocades a la teva feina, com bé dius i com bé s’expressen. Hi ha un predomini del color, de la forma, del dinamisme, de l’objectivitat, de la realitat que ens fan sentir les emocions preecistents a l’espectador. Les teves idees son expressen emocions, com els infants i per això a l’observar-les és com veure una obra teatral o una pel·lícula, perquè fas que ens sentim identificats amb les idees i reflexions que emet la parula límit. Representacions d’aquesta índole ens agrada veure-les a l’espectador, perquè és com una obra d’art, et sents o no identificat. En el meu cas, les teves propostes m’han fet sentir identificada. L’enhorabona per aquesta explosió d’idees, colors i creativitat.
Segueix com fins ara!
Salutacions,
Olga