Publicat per

Flash 3: La consciència d’entendre l’espai

Flash 3: La consciència d’entendre l’espai
Publicat per

Flash 3: La consciència d’entendre l’espai

Per al primer dibuix he triat una imatge extreta d’una pàgina web d’interiorisme (https://www.revistainteriores.es/espacios/como-entender-casa-transformarla-hogar-deseas_55514) on es pot observar una sala d’estar amb…
Per al primer dibuix he triat una imatge extreta d’una pàgina web d’interiorisme (https://www.revistainteriores.es/espacios/como-entender-casa-transformarla-hogar-deseas_55514) on es pot observar una…

Per al primer dibuix he triat una imatge extreta d’una pàgina web d’interiorisme (https://www.revistainteriores.es/espacios/como-entender-casa-transformarla-hogar-deseas_55514) on es pot observar una sala d’estar amb un sol punt de fuga centrat en la imatge, donant així una sensació de profunditat.

     

 

Per a la segona imatge, he triat la façana del Centre Pompidou de Málaga. És una imatge extreta d’internet (https://www.getyourguide.es/centre-pompidou-malaga-l10244/malaga-entrada-al-centro-pompidou-de-malaga-t211791/).

En un principi pensava que només tenia dos punts de fuga, però com es pot veure en la segona imatge, es poden observat que les línies verticals no són paral·leles entre elles, per tant, tot i que en un punt molt llunyà aquestes s’acabaran trobant en un tercer punt de fuga.

     

 

Per al tercer dibuix, he triat la vista des de la meva habitació. Se que per la fotografia pot semblar que es tracta de dues parets rectes que conflueixen en una paret normal, però no és el cas, a més les rajoles enganyen ja que no estan posades de manera paral·lela a la paret que esta recta. Es tracta d’una paret recta que te els punts de fuga de color rosa, i una de obliqua on es poden veure els punts de fuga de color verd. Per tant tenint en conte que les transversals són paral·leles, es podria afirmar que es poden trobar dos punts de fuga (però no n’estic gaire segura).

     

Debat1el Flash 3: La consciència d’entendre l’espai

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Anna,

    La primera imatge triada d’una web d’interiorisme comentar-te que tot i que és una imatge bonica i idònia per la proposta demanada tot i ser d’un punt de fuga central, no has estat molt encertada en la tria de foto, perquè el sofà col·locat estratègicament i fotogràficament treu l’efecte de profunditat a la imatge que és primordial en la perspectiva, tal i com és les dimensions del terra, del sostre o cel i l’amplada horitzontal, aquests elements són imprescindibles en perspectiva per donar efecte de profunditat, però t’haig de dir, que la teva proposta de fugues ha estat ben elaborada perquè a partir del quadrat pots construir quasi totes les demés formes en perspectiva en horitzontal, perpendicular que passen pel mateix punt d’intersecció mig, lña línia d’horitzó (LH) no (PF) punt de fuga que has escrit. És important saber que el punt que nosaltres determinem és la nostra visió central del dibuix (LH) i a partir d’aquesta elaborem les fugues (PF1, PF2…). Alerta amb aquest error! Cal repasar-ho!

    En l’edifici de colors triats de la segona imatge, et cal primer situar sempre, tot i el domini de les línies i fugues verticals, la LH, que s’estableix normalment al centre i a través de la delimitació d’una línia hortzontal al centre que ens ajuda de guia per a fer les diagonals de les fugues. En aquest cas, l’edifici té forma de paral·lelopípede i estableix una línia de mesures que toca el vèrtex vertical més pròxim i després projectes les unitats o PF sobre la línia de la base. Les diagonals dels plans horitzontals tenen les seves fugues en l’horitzó d’aquests plans, que has representat adequadament. Et recomano però, que les fugues les acabis fins el final, no només fins a on delimita l’edifici. Això a ajuda a visualitzar i ampliar la visió a l’espectador.

    La tercera proposta, no l’has entesa Anna, la pràctica consistia en intervenir sobre una superfície transparent i dibuixar a través d’ella, i jo el que veig és un dibuix que no aprecio res, només les fugues en color rosa i verd, però no un dibuix utilitzant l’espai del vidre com a suport. Aquesta proposta t’aconsello que o bé la repeteixis, o bé la practiquis dibuixant les fugues del pati a través de cordes de sabates, d’espart o del que tinguis, que aquest mètode ajuda a entendre millor la col·locació de les fugues. No puc dir-te res més al respecte, perquè la proposta dibuixada no la veig.

    Et recomano que visionis materials i recursos de la UOC, com el ja mencionat vídeo del company Massimo Cova explicant la perspectiva o d’altres que trobis a llibres, internet. I sobretot has d’entendre la diferència entre línia d’horitzó, punts de fuga, intersecció, plans mitjos longitudinals, etc. conceptes bàsics que formen part del llenguatge tècnic de la perspectiva, per a què quan ho dibuixis no confonguis conceptes.

    Ànims!

    Olga

     

     

Publicat per

PAC 2: Dibuixar per explicar

PAC 2: Dibuixar per explicar
Publicat per

PAC 2: Dibuixar per explicar

Una vegada escoltada la cançó, buscada la lletra i traduïda i llegint la història que la motivava, vaig intentar fer una mena…
Una vegada escoltada la cançó, buscada la lletra i traduïda i llegint la història que la motivava, vaig intentar…

Una vegada escoltada la cançó, buscada la lletra i traduïda i llegint la història que la motivava, vaig intentar fer una mena de ruta fins a l’idea que volia transmetre.

Les paraules clau serien Guerra sense llàgrimes. Sota el meu parer una guerra no pot tenir llàgrimes si no saps el que estàs fent ni a qui estàs fent mal.

Basat-me en aquesta idea, la meva il·lustració seran un seguit de nens al voltant d’un arbre (com diu la cançó) que estan jugant, però realment no saben el què tenen entre mans (armes) ni el mal que poden fer. Cada nen representa a un dels països, per tant es veurà reflexat en la roba que portaran, com es podia veure en els jocs sense fronteres que es celebraven. El dibuix està incomplet. Hi falten algunes coses, com el fons i altres detalls.

Pel que fa a la paraula frontera, he intentat trobar la major quantitat de significats d’aquesta i he marcat amb unes ratlletes vermelles aquells conceptes que trobo més importants i significatius per a la societat, i que m’inspiren més a l’hora de fer una poesia visual.

Debat1el PAC 2: Dibuixar per explicar

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Anna,

    Comentar-te que has enviat la proposta per ser avaluada i com a final i et manca la meitat del treball. T’explico, en totes dues propostes: la frontera i la cançó a part dels seus diagrames corresponents han d’haver-hi una interrelació entre els mapes conceptuals/diagrames/poesies visuals presentats (per cert, tots dos impecables i d’excel·lent presentació i relació tots dos) amb un dibuix final que els representi, és a dir, el total dels treballs en són quatre: els dos diagrames més els dibuixos corresponents de cada proposta. De moment et puntuo amb una nota, que aquesta pot ser millorada més endavant i dins del plaç si m’entregues la mitja part del treball que et manca.

    Salutacions cordials,

    Olga

Publicat per

Flash 2: Dibuixar amb paraules

Flash 2: Dibuixar amb paraules
Publicat per

Flash 2: Dibuixar amb paraules

La paraula límit pot representar moltes coses, i no sempre han de ser bones o dolentes. Crec que hi ha límits bons…
La paraula límit pot representar moltes coses, i no sempre han de ser bones o dolentes. Crec que hi…

La paraula límit pot representar moltes coses, i no sempre han de ser bones o dolentes. Crec que hi ha límits bons i alguns que ens hem de saltar per que les coses millorin. Algun límits ens estressen, d’altres ens marquen aquelles pautes per poder avançar i fins i tot hi ha límits que ens haurien de fer reflexionar o que ens serveixen per estar protegits.

Les meves representacions volen intentar expressar aquest tipus de límits diferents, però crec que tots van marcats per la meva professió actual (mestra de primària).

He volgut representar l’estrès que suposa arribar al límit d’una hora concreta (una entrega, el final de l’hora del pati…)

En aquesta imatge he volgut emmarcar el límit amb les seves pròpies lletres formant així un lloc segur per a les lletres internes.

En un primer moment he fet la primera imatge i tot seguit m’ha sorgit la segona. Es tracta d’un límit que ens ajuda a evolucionar, quan ensenyem als nens a escriure han de veure molt clar quines lletres són llargues i quines no, i això ho fem amb unes pautes que ens marquen els límits.

Amb aquesta imatge he volgut representar el que passa actualment als patis de les escoles. Hi ha uns límits imaginaris marcats al terra per mantenir els grups bombolla de la pandèmia, es pot veure com la pilota està fora del límit del seu pati i les petjades d’un nen que quan arriba a aquest es para i no pot passar, i per tant es queda sense pilota.

Amb aquest dibuix he volgut representar la paraula límit, sense més, de fet, crec que és la que representa millor aquesta paraula. La mateixa paraula fa de límit entre dues situacions molt diferents, el color i el blanc i el límit com a frontera entre aquests dos móns.

Debat1el Flash 2: Dibuixar amb paraules

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Anna,

    Les teves propostes van molt enfocades a la teva feina, com bé dius i com bé s’expressen. Hi ha un predomini del color, de la forma, del dinamisme, de l’objectivitat, de la realitat que ens fan sentir les emocions preecistents a l’espectador. Les teves idees son expressen emocions, com els infants i per això a l’observar-les és com veure una obra teatral o una pel·lícula, perquè fas que ens sentim identificats amb les idees i reflexions que emet la parula límit. Representacions d’aquesta índole ens agrada veure-les a l’espectador, perquè és com una obra d’art, et sents o no identificat. En el meu cas, les teves propostes m’han fet sentir identificada. L’enhorabona per aquesta explosió d’idees, colors i creativitat.

    Segueix com fins ara!

    Salutacions,

    Olga

Publicat per

Flash 2: Dibuixar amb paraules

Publicat per

Flash 2: Dibuixar amb paraules

La paraula límit és molt completa i es pot expressar de múltiples maneres. En el meu cas he intentat plasmar alguna d’elles.…
La paraula límit és molt completa i es pot expressar de múltiples maneres. En el meu cas he intentat…

La paraula límit és molt completa i es pot expressar de múltiples maneres. En el meu cas he intentat plasmar alguna d’elles. En algunes composicions he volgut utilitzar aquesta paraula com a crítica d’alguna situació que sobresurt dels límits, i d’altres, en canvi, la intenció és més aviat estètica i visual.

Ha sigut una bona experiència pel fet que és difícil expressar una idea tant amplia, com en el cas d’una paraula, a través dels dibuixos.

Debat2el Flash 2: Dibuixar amb paraules

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Queralt,

    Les teves propostes presenten varietats gràfiques, tècniques i creatives, en la majoria potencies el grafisme, exceptuant la primera proposta amb el dibuix del rellotge de sorra de gran càrrega poètica i simbòlica. El teu estil és senzill, minimalista però de gran càrrega líneal, que evidencia més el protagonmisme comunicatiu literari. M’ha interessat molt la proposta quarta en el que els gargots prenen protagonisme. Esdevenen com a traços fets mentre a la teva ment està al menys parcialment a una altra part, això m’evidencia el rotulador negre d’aquesta proposta d’energia nerviosa, sinuosa amb àrees tonals i línies ondulades que s’entrelliguen ràpidament formant dues esferes terràquies una lluna i un espai universal que suggereix el més enllà des de la més espontaneitat. L’enhorabona per les propostes!

    Salutacions,

    Olga

  2. Elena Ortiz Bagan says:

    Bones Queralt!

    M’han sorprés algunes les teves composicions, principalment per dos motius. El primer és que algún del teus dibuixos també se m’havien acudit a mi com a representació de la paraula límit, tot i que finalment no els he realitzat per tal de no repetir la mateixa idea; i el segon motiu és que des del meu punt de vista, tots els dibuixos són molt visuals i representatius del propi mot. Hi ha infinitats maneres de representar-lo però alhora transmetre diferents perspectives, sensacions i impressions.

    En definitiva, m’han agradat molt tots els dibuixos. Molt bon treball ;)

    Salutacions,

    Elena

Publicat per

Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

Publicat per

Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

El retrat que es mostra està fet a llapís sense mirar el paper. La realització ha sigut divertida. He fet varis retrats…
El retrat que es mostra està fet a llapís sense mirar el paper. La realització ha sigut divertida. He…

El retrat que es mostra està fet a llapís sense mirar el paper. La realització ha sigut divertida. He fet varis retrats intentant que els elements que composen la cara estiguessin en una situació més real, però no ho he aconseguit. I finalment m’ha semblat que l’opció que ús mostro ha sigut la més acertada, i no precisament perquè els elements estiguin millor situats, si no perquè s’intueix una expressió de desconcert i dubte, que justament són els sentiments que tenia mentre dibuixava, ja que desconeixia el resultat del que estava fent.

El resultat m’ha semblat molt representatiu per a mostrar el moment i els sentiments a l’hora de fer aquest exercici. Ha sigut na manera interessant d’experimentar amb el dibuix que no havia provat mai.

Debat1el Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Alba,

    La proposta d’autoretrat que em mostres és pròpia de quan dibuixes sense mirar el paper, i el més normal és una proposta com la que presentes, desencaixat i sense cap mena de proporció. Molt verídica i pròpia del dibuix. Gràcies per presentar-la! Estaria bé haver complementat aquesta proposta amb d’altres com amb línia continua, sense aixecar el llapis del paper i una altra més lliure i introduint el color, per veure les diferències entre totes tres propostes, llàstima! Tot i així et dono les gràcies per haver aportat aquest gra de sorra en aquesta Flash 1,

     

    Salutacions,

     

    Olga

Publicat per

Flash 1- La consciència de mirarn-nos: l’autorretrat

Publicat per

Flash 1- La consciència de mirarn-nos: l’autorretrat

Hola! El meu nom és Aïna, soc de l’alt Empordà i tinc vint-i-cinc anys. El meu cabell, és de color castany i tinc els…
Hola! El meu nom és Aïna, soc de l’alt Empordà i tinc vint-i-cinc anys. El meu cabell, és de color castany…

Autorretrat

Hola!

El meu nom és Aïna, soc de l’alt Empordà i tinc vint-i-cinc anys. El meu cabell, és de color castany i tinc els ulls de color mel amb alguns reflexos verds. La meva cara és de forma ovalada/rodona i tinc uns ulls bastant grans, els meus llavis són molsuts i sempre estan rosats.

La meva experiència ha començat realitzant un dibuix lineal amb la mà esquerra el qual he repetit diverses vegades. El resultat, no te’l traç que m’agradaria, que serien línies precises i fines per contrari he acabat fent traços molt més gruixuts del que faig habitualment simplement per intentar controlar la línia recta.

Les meves intencions a l’hora de la modificació han sigut diverses. Primerament he volgut mostrar el caos (el cabell) que moltes vegades el porto despentinat perquè és una teranyina de rissos incontrolables, però a partir del control de les línies.

En segon lloc, m’he pintat de blau. Això ho he fet perquè en el moment actual em trobo en un estat mental una mica fràgil per motius personals i he aplicat l’expressió anglesa “I’m feeling blue”, m’he representat amb els ulls tancats, ja que la mirada és el reflex de l’ànima i ara mateix no la vull mostrar fins que es recuperi.

Debat5el Flash 1- La consciència de mirarn-nos: l’autorretrat

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Aïna,

     

    M’agrada que amb els teus dibuixos m’expliquis com ets, per així facilitar-me la tasca de saber ben bé a qui estic mirant i avaluant, t’ho agraeixo enormement que em facilitis aquesta tasca. Gràcies!

    Comentar-te que observo que ets una persona autoexigent, et preocupes de la meticulació del traç, la simetria, la composició, els volums i el color en totes dues propostes, això demostra una gran rigidesa i a la vegada sensibilitat estètica i funcional per la teva part. Et felicito! Veig que son dos treballs meticulosos amb puresa de les línies i les formes, el que t’ha conduit cert temps a encaixar el rostre i proporcionar amb meticulositat el detall. El resultat és extraordinari, et felicito! Espero que segueixis així!

    Gràcies per les teves aportacions a aquesta Flash 1,

    Salutacions,

    Olga

    1. Aïna Gómez Novés says:

      Moltes gràcies, Olga!

      A vegades les meves exigències em porten al límit, però també són les quals al finalitzar l’obra me’n fan sentir orgullosa.

      Gràcies de nou pel comentari.

  2. Elena Ortiz Bagan says:

    Bones Aïna,

    Abans que res, voldria deixar clar que no  tinc molts coneixements técnics sobre dibuix, però penso que t’ha quedat molt bé l’autoretrat. M’agrada molt l’ús que has fet dels colors per tal de transmetre el teu estat d’ànim. Trobo que és una manera molt interessant alhora que visual, per expressar el que una persona sent. Pot ser m’anime a pintar una mica el meu autoretrat també, ja que encara no el tinc acabat.

    D’altra banda, no havia escoltat mai l’expressió anglesa “I’m feeling blue” però és molt sugerent. Una forta abraçada i que et milloren les coses.

    Salutacions,

    Elena

    1. Aïna Gómez Novés says:

      Moltes gràcies, Elena, me n’alegro que t’agradin i espero que t’animin realment a realitzar els teus sense por. Per a mi expressar com em sento en ell moment el que pinto és vital, trobo que ajuda a fer front als problemes.

      Les coses a poc a poc van millorant moltes gràcies.

  3. Olga Marugan Oliva says:

    Com m’agarada que us feu comentaris entre vosaltres, el feedback en terreny artístic és molt important!

    Agraeixo molt la teva valentia Elena, el que dius és molt encertat i demostres que tens sensibilitat i percepció pel dibuix!

    Una abraçada a les dues,

    Olga

Publicat per

Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

Publicat per

Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

Hola a tots/tes Sóc Robert Sánchez un apassionat del traç incomprès que molts anomenem art, que viu a Barberà del Vallès. Professionalment…
Hola a tots/tes Sóc Robert Sánchez un apassionat del traç incomprès que molts anomenem art, que viu a Barberà…

Hola a tots/tes

Sóc Robert Sánchez un apassionat del traç incomprès que molts anomenem art, que viu a Barberà del Vallès. Professionalment sóc preimpressor i impressor gràfic. Personalment la meva experiència amb el dibuix està basada en un autoaprenentatge de molts anys seguint la pauta de millora constant i inconformisme en direcció daconseguir una perfecció en lexpressió. Dibuix de tot (paisatges, retrats, objectes…etc), però pertanyo a aquest col·lectiu que admira el còmic i el manga.

La intenció que hi ha darrera de les meves representacions. Es un exjercici de alliberament i expressió com no ho habia fet fins ara. M’ha agradat molt el repte de dibuixar amb la mà oposada a la que sempre fem servir, i he gaudit com un nen…de veritat, tenia un somriure a la cara, cada vegada que em mirava al mirall i movia la meva mà molt maldestre. Així que, us puc dir que a cada line torta i molt desproporcionada he intentat plasmar aquesta diversió que he sentit i que el dia a dia et fa oblidar.

Al Autoretrat 1 he fet un autoretrat més divertit i una mica caricaturitzat fent servir una petita base de una esfera i un parell de traços per “centrar” una mica l’angle del cap i he començat a dibuixar amb un color verd finalitzant tot amb una signatura molt torta i divertida. la sel.lecció del color verd simplement va ser per recordar l’esperança.

Al Autoretrat 2 he fet un retrat més “realiste” fent servir un llapis i desprès un rotulador per destacar alguns traços, aqui he deixat anar la mà sense guies i he intentat fer un retrat més serios i fidel del que veia. Per altre banda he fet com interbenció  creativa línes tortes al voltant del cap com a mena de fons caótic com una mena de simbolisme de que encara que darrera nostre pot ser que tenim un desastre caótic sempre podem expresar-nos amb les petites línies que ens fan ser qui som.

Debat1el Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

  1. Olga Marugan Oliva says:

    Hola Robert,

    Els teus dos autoretrats mostren una direccionalitat i anàlisi dialògic de traços enèrgics, expressius amb força i contundència. La proposta d’autoretrat 1, has escollit el color verd, un color que no és fàcil d’ubicar en un rostre però amb línies enèrgiques i dinàmiques traces un rostre de tendència il·lustrativa per exempció d’ombres i relleus propis que conflueixen la llum i les ombres. En la teva proposta d’autoretrat 2 tot i haver deixat anar més la mà el resultat és més fidel i expressiu que el primer, alhora que també el color i la tècnica emprada acompanyen més el resultat.
    Totes dues propostes son prou bones amb tendències il·lustratives i narratives que reconfiguren un espai del rostre amb caràcter i direccionalitat.

    Et responc el mateix que t’he escrit al fòrum.

    Segueix innovant i expressan-te amb aquestes bones propostes!

    Salutacions,

    Olga

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat0el Benvinguts i benvingudes!

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.